sobre la mort i sobre Déu

Com van morir tots els qui parlaven tan bé
Com van morir tots els qui explicaven tan bé què és la mort

Però la podien explicar bé, la mort?
Com, si cap d'ells va atravessar-la amb el punyal de la consciència?

Què és el que diuen tots aquells de la vida, si no és des de la rancúnia?

La rancúnia contra Déu

Perquè als homes d'aquí els aterra el silenci etern dels espais infinits.
Perquè als homes d'aquí els aterra pensar-se pútrids.

"Bé ha d'haver-hi alguna cosa que ho comprengui tot".
"Bé ha d'haver-hi alguna cosa que ho abasti tot".
"Bé ha d'haver-hi alguna cosa que ompli aquest buit esfereïdor".

Abans que la claredat prefereixen tenir a qui retreure la seva pròpia condició.
Abans que l'acceptació, la covardia.

Així és com parlen amb Déu.
No:
Així és com escupen a Déu.

El primer dia: l'home creà Déu.
El segon dia: l'home l'expulsà de casa seva.
El va fer fora, perquè no podia concebre que fos a dins.

L'home d'aquí és tan avar, tan ridícul, tan cec,
que no pot concebre la responsabilitat total i absoluta.

L'home d'aquí és tan ignorant, tan gris, i tan sord,
que no pot imaginar
que allò que ho sap i ho pot tot
no cal imaginar-ho.